Tag Archive: @spanishrevolution


update day 7..see unique comminity rebuilding videos here:  

#CanViesNoEsToca .. Day 6, morning demo,  Re-Occupy-!  re-Build!

can-vies-re-occupied and reduilding-day-6, morning

can-vies-re-occupied and reduilding-day-6, morning

The morning demo on Day 6 was a huge success.h  After 5 nights of rioting Barcelona Council had declared the ‘demolition of Can Vies suspended’. Continue reading

 EN ESPAÑOL AQUI.…http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/17885

 

Barcelona, Spring 2011:
Chronology of An Unexpected Event

 Buildup:

September 29, 2010: The major labor unions, CCOO and UGT, along with the anticapitalist CGT, the anarcho-syndicalist CNT (which has multiple splits), and other small unions, hold a general strike to protest the bank bailouts and proposed austerity measures included in the Labor Reform. In many city centers and industrial zones, participation in the strike is massive. In Barcelona, the streets erupt in heavy, day-long rioting. CCOO and UGT pickets, on t

Fire Extinguishers and Fire Starters: Anarchist Interventions in the #Spanish Revolution, an account from Barcelona

he contrary, tend to be symbolic and spectacular. Both organizations subsequently sign on to the Labor Reform. Before or shortly after the strike, half a dozen neighborhoods in Barcelona form neighborhood “social assemblies.”

November 28, 2010: Elections in Catalunya replace the governing Socialist Party with the rightwing Convergencia i Unió, which adopts a hardline, pro-police rhetoric.

January 27, 2011: Acting apart from the major unions, the CGT, CNTs, and COS (a left Catalan coordination of syndicates) hold a general strike in Catalunya, which is a

lso called for in Euskadi and other parts of the Spanish state. The strike coincides with the approval of the Labor Reform, supported by the major unions and the Socialist Party (which has led the government in Madrid since 2004). In certain cities, the strike receives substantial support in the transport and manufacturing sectors, but generally achieves little participation. In Barcelona, burning barricades, sabotages, pickets, and contentious protests win a combative visibility for the strike.

May 1, 2011: In Barcelona, the anticapitalist Mayday protest, supported by the CNTs, CGT, COS, socialist indepes (Catalan independence activists), and informal or “black bloc” anarchists, leads thousands of people into the emblematic rich neighborhood, Sarrià, where protestors burn dumpsters and luxury cars, smash up approximately a hundred banks, fashion stores, and car dealerships, cover the walls in spray-painted slogans, and throw bottles and paint bombs at police before being dispersed in a heavy charge. The mood is exultant. The weeks before and after are marked by especially high quantities of sabotage and attacks.

#Revolution Breaks Out:

Sunday, May 15: A recently formed platform centered in Madrid, Democracia Real Ya or “Real Democracy Now” (DRY), holds simultaneous protests in dozens of cities throughout the Spanish state, convened via Facebook, Twitter, Indymedia and various activist listservs. That night, the idea is spread via Twitter to camp out in Puerta del Sol, a central Madrid plaza, modeling on the Tahrir Square occupation in Egypt. In other cities, occupations also begin in central plazas that night or the next night.

Monday, May 16: In the evening, eighty to a hundred people begin an encampment in Plaça Catalunya, the symbolic center of Barcelona, which in the last decade has become almost exclusively a tourist zone. As in other cities, the occupation organizes itself with a general assembly. A small number of anarchists are participating. In the meeting, they argue down the proposal to sign on to the Real Democracy Now manifesto from Madrid. Many other people also express the need for the Barcelona encampment to develop independently. It is decided the encampment

continue..many pages and great photos

 http://www.crimethinc.com/texts/recentfeatures/barc.php


http://thefreeonline.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=3141&action=edit&message=10

Sobre la continuidad de #acampadaBCN y su presencia en la plaza

#AcampadaBCN decide por mayoría en asamblea levantar entre mañana y el domingo algunas de las infraestructuras de la plaza después de una asamblea muy conflictiva.

Finalmente, después de la lluvia, de que algunas comisiones se manifestaran a favor de seguir en la plaza y otros, Plaza Catalunya seguirá funcionando como ágora en la que se realizaran las asambleas periódicamente, llamado a ser el punto de encuentro de toda la ciudadanía y espacio de participación y donde se realizarán distintas actividades durante el día y la noche.

La asamblea general de #AcampadaBCN ha decididó hoy, a raíz de lo acordado el pasado domingo, desmontar  las infraestructuras de las personas y comisiones que se quieren ir entre mañana y el domingo.  No obstante, permanecerán las infraestructuras, sonido, extensión, información, sinergia, medio ambiente, acción, internacional necesarias para seguir tanto de dia como de noche. También otras comisiones siguen funcionando en la plaza, y habrá muchas actividades durante el día.

Durante el día se realizarán actividades y las asambleas generales tendrán lugar los martes, viernes y domingo, por lo tanto el resto de los días y a la misma hora micrófono abierto e informes  de las distintas comisiones. Además, todas las comisiones existentes seguirán en activo e interconectadas, asegurando así la continuidad del movimiento 15-M.

English.. Barcelona camp in Plaza Catalunya WILL CONTINUE.

There has been some confusion with some tired people proposing to close or only open by day.

However others are keen to continue, with several big demos and lots of small ones planned.

The rapid evolution to ASSEMBLIES IN THE  BARRIOS continues

 

 

Las comisiones y los acampados, seguirán acampando de noche y trabajando de día.

by un de comisió d’acció 06 Jun 2011
Comisión de acción y la mayoría del resto de comisiones siguen acampando, también de noche, y quieren denunciar el proceso seguido para intentar desmantelar acampada barcelona.
El sabado,por sorpresa,se presenta durante 20 minutos, un tiempo exagerado en esta asambea, la propuesta de acabar con la acampada y proponiendo “vinir de dia a una pocas estructuras(desmantelando TODAS las otras) donde estas estructuras serán reservadas a unas pocas comisiones (contenidos, dinamización..que son las que están detras de la propuesta,claro),rompiendo la cohesion del espacio e ideas, y facilitando la direccion de TODOS por UNOS POCOS…
La propuesta se sube en tiempo récord a la web oficial, la comisión de Comunicació,la encargada de ello,NO SABE NADA, Alguien que sabe los codigos se ha encargado de ello..

Domingo. Denunciamos estos hechos en la reunión de Comisiones.Indignación general,se intenta impedir la votación de la propuesta hasta que se aclare,pero antes de que nos pongamos en marcha empiazan a aparecer mas y mas personas hasta 40,que no son de ninguna comisión y nadie los ha visto nunca.. Son el “grupo de trabajo” que no comisión, que ha elaborado la propuesta… acompañados finalmente por el grupo que esta “dinamizando” las asambleas revientan la reunión entre gritos.

nosotros seguimos todos acampados y trabajando, ahora es más importante venir acampar que nunca con lo qeu si quieres coge tu saco y vente a pasar la noche con nosotros.

……………………………………………………………………………………...(Violence and Pacifism..  Catalan from Indymedia Barcelona

Hi ha molts tipus de violència, és per tot arreu, i ningú, per més que es proclami No Violent/a, és aliè a ella. Ja sigui per activa, ja sigui per passiva els nostres actes i les nostres costums comporten grans dosis de violència per satisfer el nostre status, el nostre benestar, els nostres consums i lleures, en definitiva la nostra forma de vida.
La qüestió no és si som violent/es o no, sinó si assumim que la nostra forma de vida genera violència (directa o indirectament), o pel contrari ens creiem en un estadi superior de puresa on només veiem el que volem veure, ignorant aquelles coses que ens fan sentir incomodes.
Hi ha molts tipus de violència, és per tot arreu, i ningú, per més que es proclami No Violent/a, és aliè a ella. Ja sigui per activa, ja sigui per passiva els nostres actes i les nostres costums comporten grans dosis de violència per satisfer el nostre status, el nostre benestar, els nostres consums i lleures, en definitiva la nostra forma de vida.
La qüestió no és si som violent/es o no, sinó si assumim que la nostra forma de vida genera violència (directa o indirectament), o pel contrari ens creiem en un estadi superior de puresa on només veiem el que volem veure, ignorant aquelles coses que ens fan sentir incomodes.

Les persones que es consideren No Violentes s’haurien de plantejar si no estan delegant la violència necessària pel desenvolupament de la seva vida (còmoda vida en un país occidental, per més que ens trobem enmig d’una crisi endèmica) en els especialistes de la violència: maderos, grangers, matarifes, segurates… Delegar les nostres responsabilitats no ens fa menys responsables. De la mateixa manera que el, millor dit, la ministre de defensa és la responsable de les violacions, tortures i assassinats que cometen els soldats que prèviament ha enviat a salvar pobles que pateixen guerres i tenen petroli, nosaltres som responsables quan fem que altres actuïn violentament en el nostre benefici.

Alguns exemples de violències quotidianes:

VIOLÈNCIA és consumir productes d’origen animal, especialment quan aquests productes es “fabriquen” de forma intensiva, comportant llavors que els animals pateixin desde que neixen, mutilacions, violacions, segrest a cadena perpetua, engreixos forçats, amuntegament, tortures, desnutrició i maltractes varis fins la seva lenta i dolorosa mort.

VIOLÈNCIA és avisar la policia quan tenim un problema que no sabem resoldre, doncs aquesta el resoldrà mitjançant la por que generen a gran part de la població (per l’amenaça de les armes que porten o del puro que et pot caure en forma de multa o presó) o mitjançant la força, com fan en nombroses ocasions (moltes d’elles sense provocació prèvia!)

VIOLÈNCIA és cridar-li a algú per evitar que cridi i insulti a la policia. O és que es mereix més respecte un antiavalots apallissant algú, que algú altre que senzillament crida d’impotència? O és que te més dret a cridar algú de l’Organització o de qualsevol Comissió de ves a saber que, que la resta de mortals?

VIOLÈNCIA és, senzillament, consumir coses que no sabem ni d’on venen ni com és fabriquen ni de quin país en guerra provenen els seus materials, però sobretot, el més violent és no voler saber-ho per no sentir-nos còmplices, creient que ignorància és el mateix que innocència.

VIOLÈNCIA és veure una pallissa dels segurates del metro a algú que s’ha colat, i no dir res, mirar al terra, seguir caminant i justificar la nostra passivitat amb el “si hagués pagat com jo, no li passaria…”

VIOLÈNCIA és anar a treballar cada dia, però sobretot el dia després que han acomiadat algun o algunes companyes, i passar pel seu costat sense mirar-los a la cara pensant que “és la llei del mercat”.

VIOLÈNCIA és veure una redada on quatre xavals de cara a la paret estan sent humiliats per la prepotència xenòfoba-masclista-policial, per la senzilla raó de semblar moros. I més violent és veure la indiferència al voltant, com si allò no estigués passant, potser per la por als cossos policials, potser pel racisme de gran part de la societat, o potser perquè hi ha pressa que avui juga el Barça.

VIOLÈNCIA és buscar feina i haver d’humiliar-te, rebaixar-te, despullar-te moralment i menjar-te la dignitat, per pidolar una merda de treball mal pagat del que segurament et faran fora quan vulguin o quan gosis queixar-te de que fas més hores de les que cobres, o que fa dos mesos que no et paguen.

VIOLÈNCIA és sentir els crits de la veïna cada vespre quan el seu marit arriba a casa mig borratxo i descarrega la impotència per la merda de vida que porta; i més violent és pujar el volum de la tele per no senti-los i no haver d’anar a trucar a la porta del davant.

VIOLÈNCIA és consumir energia sense ser capaços de generar-la a petita escala, fomentant les centrals nuclears amb els seus “accidents”, o la inundació de pobles sencers per fer centrals hidràuliques, o les marees negres que de tant en tant ens visiten “per culpa d’un temporal”, o la contaminació de les tèrmiques, o que et plantin desenes de “molins sostenibles” davant de casa (de la gent que viu a pagès)

VIOLÈNCIA és viure en una ciutat, fent que ens portin totes les nostres necessitats de fora, i paradoxalment, com més llunyà n’és l’origen més barat és el producte, fomentant monocultius intensius que destrossen terres llunyanes, per què les d’aquí a prop potser ja ens les hem carregat.

VIOLÈNCIA és, com deia un cartell després de la vaga del 29S, aquesta normalitat en la que vivim, aquesta democràcia en la que, mentre no intentis canviar res, sempre podràs queixar-te, indignar-te i fer la pataleta

VIOLÈNCIA és creure que abans que la spanishtwitterrevolution no hi havia hagut lluites molt més dignes, però més violent és veure com es rebaixen i assimilen discursos i punts mínims pseudo reformistes, persones amb una llarga trajectòria de lluita seria contra la dominació, pensant que això pot ser l’embrió d’alguna cosa. Violència és comparar aquesta pantomima amb les revoltes nord-afiricanes que han deixat desenes de mortes i ferides. Violent és estar enmig d’una multitud (de dretes i d’esquerres que més dóna) i veure-la movent les mans al vent per aprovar de demanar una reforma electoral que, tot i que som apartidistes, només beneficia als partits polítics; tot i que ningú no ens representa, seria una eina pels nostres futurs representants. Violència és, en tot cas la llei de partits que exclou a gran part de la societat vasca, i més violent és que a la #spanish revolution no se li hagi ocorregut exigir la seva derogació.Violència és dir-li revolution a quelcom que no pretén revolucionar res, que ni tant sols té algun objectiu pragmàtic ni el pot tenir perquè les revolucions mai han estat de dretes i d’esquerres alhora, d’empresaris i aturades, rics i pobres… qui tibi més la corda s’endurà el pastís, podrà marcar la línia a seguir i arrossegar els ingenus, perdó, els indignats que quedin. Però és evident que les acampades estan essent unes bones plataformes pels trepes i líders dels petits partits i organitzacions, que veuen com per primera vegada milers de persones els escolten mentre deixen anar els seus discursos, milers de persones que no saben que estan escoltant als caps de llista de tal o qual partit, assistint sense adonar-se’n a un mega-miting-poli-partidista.

VIOLÈNCIA és… un munt de coses, moltes de les quals o en formem part o en som directament responsables, però no podem negar que l’ésser humà és l’animal més violent del planeta, som extremadament violents, i sovint, gratuïtament violentes. La qüestió és: qui està lliure de violència per imposar-li a algú altre una No Violència parcial? On és la frontera entre violència i no violència? És possible que, amb els anys i la interiorització del civisme, aquesta frontera hagi avançat assolint cada cop més situacions i maneres de fer? Serien avui violents els objectors i insubmisos que fa vint anys s’enfrontaven a penes de presó per lluitar contra els exèrcits?

Ningú està lliure de pecat, tu també pots tirar la primera pedra, Amén!

acifusm

Hi ha molts tipus de violència, és per tot arreu, i ningú, per més que es proclami No Violent/a, és aliè a ella. Ja sigui per activa, ja sigui per passiva els nostres actes i les nostres costums comporten grans dosis de violència per satisfer el nostre status, el nostre benestar, els nostres consums i lleures, en definitiva la nostra forma de vida.
La qüestió no és si som violent/es o no, sinó si assumim que la nostra forma de vida genera violència (directa o indirectament), o pel contrari ens creiem en un estadi superior de puresa on només veiem el que volem veure, ignorant aquelles coses que ens fan sentir incomodes.

egipte2

egipte2 (229 k)
Hi ha molts tipus de violència, és per tot arreu, i ningú, per més que es proclami No Violent/a, és aliè a ella. Ja sigui per activa, ja sigui per passiva els nostres actes i les nostres costums comporten grans dosis de violència per satisfer el nostre status, el nostre benestar, els nostres consums i lleures, en definitiva la nostra forma de vida.
La qüestió no és si som violent/es o no, sinó si assumim que la nostra forma de vida genera violència (directa o indirectament), o pel contrari ens creiem en un estadi superior de puresa on només veiem el que volem veure, ignorant aquelles coses que ens fan sentir incomodes.

Les persones que es consideren No Violentes s’haurien de plantejar si no estan delegant la violència necessària pel desenvolupament de la seva vida (còmoda vida en un país occidental, per més que ens trobem enmig d’una crisi endèmica) en els especialistes de la violència: maderos, grangers, matarifes, segurates… Delegar les nostres responsabilitats no ens fa menys responsables. De la mateixa manera que el, millor dit, la ministre de defensa és la responsable de les violacions, tortures i assassinats que cometen els soldats que prèviament ha enviat a salvar pobles que pateixen guerres i tenen petroli, nosaltres som responsables quan fem que altres actuïn violentament en el nostre benefici.

Alguns exemples de violències quotidianes:

VIOLÈNCIA és consumir productes d’origen animal, especialment quan aquests productes es “fabriquen” de forma intensiva, comportant llavors que els animals pateixin desde que neixen, mutilacions, violacions, segrest a cadena perpetua, engreixos forçats, amuntegament, tortures, desnutrició i maltractes varis fins la seva lenta i dolorosa mort.

VIOLÈNCIA és avisar la policia quan tenim un problema que no sabem resoldre, doncs aquesta el resoldrà mitjançant la por que generen a gran part de la població (per l’amenaça de les armes que porten o del puro que et pot caure en forma de multa o presó) o mitjançant la força, com fan en nombroses ocasions (moltes d’elles sense provocació prèvia!)

VIOLÈNCIA és cridar-li a algú per evitar que cridi i insulti a la policia. O és que es mereix més respecte un antiavalots apallissant algú, que algú altre que senzillament crida d’impotència? O és que te més dret a cridar algú de l’Organització o de qualsevol Comissió de ves a saber que, que la resta de mortals?

VIOLÈNCIA és, senzillament, consumir coses que no sabem ni d’on venen ni com és fabriquen ni de quin país en guerra provenen els seus materials, però sobretot, el més violent és no voler saber-ho per no sentir-nos còmplices, creient que ignorància és el mateix que innocència.

VIOLÈNCIA és veure una pallissa dels segurates del metro a algú que s’ha colat, i no dir res, mirar al terra, seguir caminant i justificar la nostra passivitat amb el “si hagués pagat com jo, no li passaria…”

VIOLÈNCIA és anar a treballar cada dia, però sobretot el dia després que han acomiadat algun o algunes companyes, i passar pel seu costat sense mirar-los a la cara pensant que “és la llei del mercat”.

VIOLÈNCIA és veure una redada on quatre xavals de cara a la paret estan sent humiliats per la prepotència xenòfoba-masclista-policial, per la senzilla raó de semblar moros. I més violent és veure la indiferència al voltant, com si allò no estigués passant, potser per la por als cossos policials, potser pel racisme de gran part de la societat, o potser perquè hi ha pressa que avui juga el Barça.

VIOLÈNCIA és buscar feina i haver d’humiliar-te, rebaixar-te, despullar-te moralment i menjar-te la dignitat, per pidolar una merda de treball mal pagat del que segurament et faran fora quan vulguin o quan gosis queixar-te de que fas més hores de les que cobres, o que fa dos mesos que no et paguen.

VIOLÈNCIA és sentir els crits de la veïna cada vespre quan el seu marit arriba a casa mig borratxo i descarrega la impotència per la merda de vida que porta; i més violent és pujar el volum de la tele per no senti-los i no haver d’anar a trucar a la porta del davant.

VIOLÈNCIA és consumir energia sense ser capaços de generar-la a petita escala, fomentant les centrals nuclears amb els seus “accidents”, o la inundació de pobles sencers per fer centrals hidràuliques, o les marees negres que de tant en tant ens visiten “per culpa d’un temporal”, o la contaminació de les tèrmiques, o que et plantin desenes de “molins sostenibles” davant de casa (de la gent que viu a pagès)

VIOLÈNCIA és viure en una ciutat, fent que ens portin totes les nostres necessitats de fora, i paradoxalment, com més llunyà n’és l’origen més barat és el producte, fomentant monocultius intensius que destrossen terres llunyanes, per què les d’aquí a prop potser ja ens les hem carregat.

VIOLÈNCIA és, com deia un cartell després de la vaga del 29S, aquesta normalitat en la que vivim, aquesta democràcia en la que, mentre no intentis canviar res, sempre podràs queixar-te, indignar-te i fer la pataleta

VIOLÈNCIA és creure que abans que la spanishtwitterrevolution no hi havia hagut lluites molt més dignes, però més violent és veure com es rebaixen i assimilen discursos i punts mínims pseudo reformistes, persones amb una llarga trajectòria de lluita seria contra la dominació, pensant que això pot ser l’embrió d’alguna cosa. Violència és comparar aquesta pantomima amb les revoltes nord-afiricanes que han deixat desenes de mortes i ferides. Violent és estar enmig d’una multitud (de dretes i d’esquerres que més dóna) i veure-la movent les mans al vent per aprovar de demanar una reforma electoral que, tot i que som apartidistes, només beneficia als partits polítics; tot i que ningú no ens representa, seria una eina pels nostres futurs representants. Violència és, en tot cas la llei de partits que exclou a gran part de la societat vasca, i més violent és que a la #spanish revolution no se li hagi ocorregut exigir la seva derogació.Violència és dir-li revolution a quelcom que no pretén revolucionar res, que ni tant sols té algun objectiu pragmàtic ni el pot tenir perquè les revolucions mai han estat de dretes i d’esquerres alhora, d’empresaris i aturades, rics i pobres… qui tibi més la corda s’endurà el pastís, podrà marcar la línia a seguir i arrossegar els ingenus, perdó, els indignats que quedin. Però és evident que les acampades estan essent unes bones plataformes pels trepes i líders dels petits partits i organitzacions, que veuen com per primera vegada milers de persones els escolten mentre deixen anar els seus discursos, milers de persones que no saben que estan escoltant als caps de llista de tal o qual partit, assistint sense adonar-se’n a un mega-miting-poli-partidista.

VIOLÈNCIA és… un munt de coses, moltes de les quals o en formem part o en som directament responsables, però no podem negar que l’ésser humà és l’animal més violent del planeta, som extremadament violents, i sovint, gratuïtament violentes. La qüestió és: qui està lliure de violència per imposar-li a algú altre una No Violència parcial? On és la frontera entre violència i no violència? És possible que, amb els anys i la interiorització del civisme, aquesta frontera hagi avançat assolint cada cop més situacions i maneres de fer? Serien avui violents els objectors i insubmisos que fa vint anys s’enfrontaven a penes de presó per lluitar contra els exèrcits?

Ningú està lliure de pecat, tu també pots tirar la primera pedra, Amén!

Asamblea de barrios – Plaza del Carmen
Desde Sol ya podemos confirmar la afluencia masiva a las Asambleas de Barrio programadas para hoy a las 12,00 en distintas localizaciones por toda la ciudad de Madrid y localidades colindantes.

Los primeros datos que hemos recibido en Acampada Sol de los portavoces de cada Asamblea, apuntan a que millares de personas se han movilizado este mediodía para hacer oír su voz y voto en los barrios.

La convocatoria que, en principio, ha reunido a barrios y ciudades de todo Madrid, también se ha extendido por diferentes poblaciones en todo el territorio español. Un primer contacto con los portavoces muestra que en los barrios de Aluche y Carabanchel, y en las localidades de Alcorcón y Leganés, la participación ha sido de
entre 500 y 1.500 personas.

En otras ciudades está pasando lo mismo, en Barcelona habían al menos una dozena de plazas tomadas para hacer Asambleas de barrio.

 

 Reupload This Now! Help make this go Viral!

Valid CSS

About 150 brave  people were injured by the police, only 1 arrest and later released.

Police withdrew, but violently and celebrations and rebuiling began with massive crowds.

YouTube – Retirada de Mossos de Plaza Cataluña. Desalojo 27-M

http://www.youtube.com/watch?v=sux7oX3cgrY

Nadie sabe. Que pasará con el movimiento ‘Toma la Calle’ ya que acaban las elecciones.

La policia militarizado esperan con ganas el orden de ‘limpiar’ la calle.

Los jovenes han aprovechado las elecciones falsas y deshonestas para ocupar un trozo de libertad.

Los reaccionarios esperan manipular las asambleas libres para enviar tod*s a casa.

Los ‘indignados’ no tienen experiencia en la lucha callejera,  y para algunos engañados luchar

en si contradice su ‘pacifismo de clase media’.

La cosa tiene mala pinta.

Pero nadie ha esperado lo increible que ha pasado, y que rapido hemos aprendido junt*s.

Esperamos que mañana seguiumos con aún más fuerza!  ……………. Salud y suerte!

8:30 Este domingo los ‘indignados’ retomarán

actividades -además de la asamblea- que han abandonado en la jornada
de reflexión como la celebración de nuevos talleres o la constitución de
grupos de debate.

8:00 A partir de este domingo, los reunidos en la plaza deberán decidir qué
hacer con el campamento
. En un principio, estaba prevista una asamblea
general en la noche del sábado que ha sido pospuesta hasta el día
siguiente debido al elevado número de “temas abiertos” para discutir.

00:00
La plaza todavía está a rebosar y algunas personas con los sacos de dormir conviven con otras personas dispuestas a
continuar despiertos en la sexta noche consecutiva de acampada.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3,759 other followers

%d bloggers like this: