Can Sanpere: Biggest ever 9,000 m3 Squat by 21 Collectives faces eviction/demolition Jan 13th

It’s gigantic, 9,500 m3 of factory and yard were occupied in 2013 in Premià de Mar, to be run collectively by open assembly without personal profit.15492297_1176531152442158_7666747520295066652_n

Crowds of young people from the tightly packed dormitory town joined in and soon there were 21 collectives with everything from counseling, circus, dance, role play, a radio, a soccer pitch, a huge workshop of plastic arts, music bands and concert halls, several migrant groups and a library where teachers from schools in the municipality have  offer free classes, etc

15492315_1178265555602051_2215591251580781197_n

The derelict textile factory is owned by Nuñez and Navarro, shady speculator builders whose directors have just finished a  prison term for open bribery. Finally they have obtained an eviction date of January 13th 2017 with permission for immediate demolition.

The okupiers are busy mobilising in every way possible, calling on the ‘okupa’ movement in nearby Barcelona city for help, and even have the local right-wing council partly on their side.sanpere-2-1365096701522

The Can Sanpere squatters  had talked with the local council from the start with a view to legalization and the legitimacy of showing up the lack of community facilities or any green spaces.

They even organised a local referendum jointly with the council . -Yes or No to Can Sanpere- , which they easily won, but were disillusioned by the council trying to do a deal behind their backs and broke off the relation to maintain autonomy..

The latest  Council maneuver is to claim they are trying to  buy the property  from the owner for 4 million euros but can’t finalize it before the eviction and demolition..mani_can_sanpere_16f_2014_premic3a0_de_mar_03

It’s not a simple struggle, The  demand is for 100% public control. Next week the riot police will probably break down the gates and physically destroy all our dreams and creations, in the name of the private property rights for two rich scoundrels.. Yet for many even victory could lead to defeat, if it meant legalisation and subjection to a host of regulations, political control and capitalist takeover.

The solution is mass occupation and resistance  to defend  against all comers this massive free space and embryo of social revolution450px-san-pere-2

 

 

 

 

much more info… en català

El centre social de Premià de Mar s’organitza contra la piconadora de Núñez y Navarro

Una ordre de desallotjament pel dia 13 de gener pesa sobre aquest centre social autogestionat ubicat en una antiga fàbrica de paracaigudes, ara propietat del constructor condemnat per suborn, que vol enderrocar les naus
El pati principal de Can Sanpere alberga els preparatius de la manifestació
Anabel Romero

Nou mil metres quadrats. Costa imaginar un espai d’aquestes dimensions quan s’enfila riera amunt de Premià de Mar i es torça a la dreta per l’atapeït carrer de Sant Cristòfol. Una de les lluites de Can Sanpere és precisament la lluita per convertir aquesta antiga fàbrica de paracaigudes en un espai verd i d’equipaments pel cinquè poble amb més densitat de Catalunya.

Travessem el barri. Avui el rebombori és evident. Són les vuit del vespre d’un dijous, pocs dies després que els membres de l’assemblea del Centre Social Autogestionat Can Sanpere rebessin la notícia del desallotjament.

Només pujar la rampa que porta a l’edifici principal, un escampall de persones preparen les pancartes per les diferents mobilitzacions organitzades per fer front al desallotjament, la principal de les quals, programada per aquest dissabte 17 de desembre a les 12 del migdia, recorrerà els carrers de la vila sota el lema “Verd o Gris?”.Defend Can Sempere..ENOUGH SPECULATION

La Laia, la Berta i la Marta que aturen per una estona els preparatius per fer-nos un recorregut pels múltiples espais, el 21 col·lectius i els prop de tres anys d’història del centre, i explicar-nos com encaren aquest pròxim mes, en què preveuen que cada dijous hi hagi una concentració a un barri diferent de la vila.

“Verd o Gris, Premià a Contrarellotge” és el lema escollit per la campanya contra el desallotjament / Anabel Romero

“Quan penso en Can Sanpere, sempre em ve al cap una imatge, d’un dia entre setmana que vaig passar per aquí. No hi venia a fer res i em vaig asseure a una cadira amb un gat que teníem”, arrenca la Marta, “vaig començar a veure entrar gent, uns que pujaven cap amunt, nens que passaven cap allà, molta gent que ni coneixia.

Fa tres anys, quan vam arribar aquí et senties superesponsable de tot el que passava. Arribar, seure i veure tot el moviment… vaig pensar que havia estat obrir la porta i que, de cop, fos com un tornado. Només calia fer-li un pessic a Premià perquè esdevingués això”.

L’escala que porta a la biblioteca –on mestres de les escoles del municipi s’han organitzat per oferir classes de repàs gratuïtes– ens permet visualitzar des de dalt bona part del Centre Social Autogestionat. Desenes de sales on hi han brotat col·lectius de suport psicològic, de circ, de dansa, de jocs de rol, una emissora de ràdio, un camp de futbol, una enorme taller d’arts plàstiques, grups de música i sales de concerts, un armari solidari…

“Per mi Can Sanpere ha sigut un espai on cap cosa s’ha negat, els projectes han funcionat perquè la gent ha tingut ganes que funcionessin, els inspirava l’espai. És l’altaveu del poble, l’acollida de tot. Aquí he après que les persones tenen molt a dir i molt a fer”, explica la Laia que ens acompanya a trepitjar els diferents espais de la fàbrica.can-sanpere-1-860x450_c

A les desenes de sales de l’antic centre fabril hi han brotat col·lectius de suport psicològic, de circ, de dansa, de jocs de rol, una emissora de ràdio, un camp de futbol, una enorme taller d’arts plàstiques…

Amb l’objectiu de mantenir aquestes sinergies, l’octubre del 2014, es va organitzar, conjuntament amb l’ajuntament, una consulta popular sobre el futur de la fàbrica en la qual, tot i la baixa participació (10%), el sí a l’expropiació de l’immoble va guanyar per àmplia majoria.

De moment, però, aquesta expropiació no s’ha fet efectiva, per això, els darrers dies, l’assemblea de Can Sanpere ha doblat esforços en aquest punt. “Va guanyar el ‘sí’ i, després de tot el curro, al final hi confies, però ha anat passant el temps i no s’ha fet res. Quan va arribar l’ordre es va anar a una primera trobada amb l’ajuntament, amb el posicionament d’exigir que tiressin endavant les negociacions amb Núñez i Navarro”, relata la Laia.

Prop d’un centenar de persones s’han implicat en les comissions per preparar les mobilitzacions / Anabel Romero

Antoni Subirà, regidor d’urbanisme de Premià de Mar per CiU, explica a la Directa que, en els dies vinents, hi ha previst presentar una proposta de compra per valor de 4 milions d’euros a Núñez y Navarro. “Estàvem seguint el tràmit de modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal però, com que ells han accelerat les coses fent efectiu el desallotjament, hem decidit fer una oferta”, explica Subirà, que reconeix haver accelerat els tràmits arran de l’ordre de desallotjament perquè “tot i que nosaltres no compartim el fet d’ocupar, si que compartim la finalitat de l’espai i entenem que és una cosa per tot el poble i per tant anem junts”.

Nuñez y Navarro havia guanyat ja un judici a l’ajuntament davant l’anterior intent de canviar els usos de la zona. Segons el regidor, la proposta de modificació del POUM en la qual s’estava treballant  buscava corregir allò que s’havia tirat endarrere amb la sentència. Cal recordar que Josep Lluís Nuñez Clemente i Josep Lluís Núñez Navarro, pare i fill i propietaris de l’empresa Nuñez y Navarro, han complert pena de presó per subornar a inspectors d’Hisenda per eludir el pagament d’impostos dels beneficis obtinguts per l’empresa.

“El problema de tot això és que si ens desallotgen el dia 13, Núñez té permís d’enderroc i podria ser que el dia 14 vingués a enderrocar”

Per la Laia, ara mateix a Can Sanpere s’ha definit tres lluites més, a part de la d’evitar el desallotjament. D’un costat, “seguir donant vida a l’autogestió i al centre i que la gent el conegui” i de l’altre, “una campanya contra l’especulació i Núñez y Navarro”. Finalment, exposa la Berta, hi ha la lluita per mantenir l’edifici en si: “el problema de tot això és que si ens desallotgen el dia 13, Núñez té permís d’enderroc i podria ser que el dia 14 vingués a enderrocar”.lv_20141007_lv_fotos_d_54416855200-992x558lavanguardia-web

És per això, que en paral·lel a la lluita contra el desallotjament, des de l’Ajuntament per un costat i de l’altre costat des de Can Sanpere s’ha inciat un procés per declarar la fàbrica Bé Cultural d’Interès Local i fer així que una part de la fàbrica no sigui enderrocable.

“Si marxem d’aquí, ells tenen més poder per moure fitxa, és més fàcil lluitar per això si estem a dins”, exposa la Berta. “De cara al poble és important el gris o verd. No és tant el desallotjament, com que Núñez y Navarro tingui via lliure”, recalca la Laia.

La sala d’art és un dels espais més consolidats del projecte / Anabel Romero

Passejant per la fàbrica, és possible descobrir indrets que encara esperen el seu torn per activar-se, plens de runa, amb grafitis o incipients pistes d’skate. Tot i que la voluntat és no aturar l’activitat i seguir construint, l’amenaça de desallotjament ha obligat la creació de comissions excepcionals.

“Col·lectius que pensàvem que només venien a ballar i prou, ara estan implicats a les comissions, fent de portaveus, al peu del canó. S’han sumat a l’assemblea i està a tope. Devem ser unes cent persones treballant-hi ara mateix”, explica la Laia.mani_can_sanpere_16f_2014_premia_de_mar_03

El tour l’acabem de nou a la sala que actua com a centre social, la primera que es va habilitar. Entre soroll d’esprais, les primeres birres s’obren per tancar la jornada de feina juntament amb els records del que representa Can Sanpere per algunes de les membres de la seva assemblea.

“Per mi és la constant batalla de l’assemblearisme i l’autogestió”, diu la Berta. que explica com han “fet molta formació interna, per voler posar en pràctica un model i intentar ser el màxim coherents, tot i que poder no existeix la coherència.

Per mi, Can Sanpere és diversitat”. Alhora, per la Marta, Can Sanpere és “oxigen”. Ella mateixa relata com “fa tres anys, Premià era un poble mort i les sinergies que s’han creat amb l’espai han canviat per complert la seva dinàmica. És una seu on trobar-se, un punt de referència pels moviments socials i les entitats”.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s